DOCUMENTS
| Valencia i el fals concepte de "Sarq Al-Andalus" | |
|
Per Agusti Galbis El nom d´un poble es una de les expressions basiques de la seua identitat. El nom del poble valencià, que deriva del nom del seu territori -Valencia-, ha segut i es objecte d´atac pels ambits acatalanats, perque es un element d´unio que els dificulta la desafeccio valenciana de cara a l´adoctrinament catalanista. Continuar llegint |
|
| Els origens remots del poble valencià (i II) | |
|
Per Agusti Galbis En el present articul vorem, quan, com i per quin motiu, es produi la fusio del poble iber-valencià en els romans, donant com a resultat el poble iberorromà, del qual substancialment descendim els actuals valencians. Tambe indagarém sobre els pobles valencians anteriors als ibers, fins a que s´acaba l´historia i escomença la prehistoria. Continuar llegint |
|
| Els origens remots del poble valencià (I) | |
|
Per Agusti Galbis En els articuls sobre “La cohesio territorial valenciana abans de les taifes”, verem com els primers cronistes de l´epoca de dominacio musulmana parlaven d´una entitat, la “cora de Valencia”, delimitada territorialment per un ambit que no diferia substancialment del que hui ocupa el poble valencià... Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians des del 713 al Sit (i III) | |
|
Per Agusti Galbis Hem vist la continuïtat del cristianisme valencià des de l´inici de l´invassio musulmana fins als cristians que trobà Jaume I. I este no es mes que un aspecte dels molts que demostren la continuïtat del poble valencià pre i postjaumi. Pero no nos deixem enganyar. De tots els aspectes, el mes important, es la llengua, la nostra Llengua Valenciana. Si deixem que nos furten la llengua, estem deixant que nos ho furten tot. Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians des del 713 al Sit (II) | |
|
Per Agusti Galbis Com van donant-se conte de l´autenticitat dels documents, Mª Jesús Rubiera, en “La Taifa de Denia”, ya no diu que siguen falsos, sino que afirma que pot ser que la solicitut del rei de Denia de sacerdots i olis sants al bisbe de Barcelona, fora per a la comunitat de “neomozárabes”. ¡Seran ridiculs! Continuarém en un nou articul. Continuar llegint |
|
| Els cristians valencians des del 713 al Sit (I) | |
|
Per Agusti Galbis Epalza i Llobregat, en “¿Hubo mozárabes en tierras valencianas?” (Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, nº 36 (1982) pp 7-13) inventaren que l´absencia de bisbes, produi “…la debilitación de creencias y la islamización concomitante” que “pudieron haberse completado hacia el año 800” concloent que “Así pues, en Valencia no hubo mozárabes”. Continuar llegint |
|
| Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (i V) | |
|
Per Agusti Galbis Angel Guimerà digue que “La llengua i l´historia son els botins mes preats a l’hora de sometre a un poble”. I per a evitar-ho, hem de combatre les mentires que escampen els acatalanats fantasmes (que no fantasmes acatalanats, perque son ben reals), que nomes busquen la submissio del poble valencià a un atre poble estrany i foraster. Continuar llegint |
|
| Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (IV) | |
|
Per Agusti Galbis Felipe Mateu y Llopis, en “Consideraciones sobre nuestra reconquista” escriu que “El fondo románico y mozárabe valenciano era considerable. En el mismo Llibre del Repartiment hay antroponimia románica: Aben Lop, Aben Sancho, Abenalgumes, Ferriz, Aben Bono, Xenpeteri, Sancte Martini, etc...” Continuar llegint |
|
| Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (III) | |
|
Per Agusti Galbis Encara nos queda un material molt important per a escodrinyar en relacio a l´antroponimia valenciana. Es tracta del Llibre del Repartiment. Vorem com llinages valencians actuals es presenten en els noms dels qui poblaven Valencia previament a la vinguda de Jaume I. Continuar llegint |
|
| Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (II) | |
|
Per Agusti Galbis L´antroponimia es l´estudi de l´orige i significat dels noms de persona. La voracitat catalanista, consentida pel meninfotisme valencià, ha estes l´idea de l´inexistencia d´una antroponimia propia valenciana, que ha segut convertida en una derivacio de la catalana i aragonesa. Per a variar, tornem a estar davant d´una atra gran mentira. Continuar llegint |
|
| Fantasmes "mossaraps", i antroponimia valenciana (I) | |
|
Per Agusti Galbis Epalza i Llobregat, escrigueren ¿Hubo mozárabes en tierras valencianas? (Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, nº 36 (1982) pp 7-13). Mantenen que la debil cristianisacio previa a la conquista musulmana del 713, feu que en dos generacions, desapareguera el cristianisme de terres valencianes, sent la principal causa, l´absencia de bisbats... Continuar llegint |
|
| La continuïtat del titul de "Regne de Valencia" (i III) | |
|
Per Agusti Galbis Si be es cert que si anarem mes arrere, trobariem que a principis del s.XI, en territori valencià, Valencia, Xativa, Denia i Alpont, foren ciutats, caps de territoris, que s´independisaren del califat de Cordova, en diferent sort i duracio, considere molt mes important demostrar que el territori ocupat pels actuals valencians es un espai concret i delimitat, des d´epoques remotes, per estar ocupat per un poble diferenciat. Un regne, no es mes que un territori que te rei privatiu. Es molt mes important el poble que el regne. Continuar llegint |
|
| La continuïtat del titul de "Regne de Valencia" (II) | |
|
Per Agusti Galbis Sense dubte les referencies al regne de Valencia son anteriors a les mencions a Catalunya. I engolir-se aixo, pareix massa dur per ad alguns catalanistes. ¡I que anem a fer-li! Els mentirosos son els qui tenen el problema. Continuar llegint |
|
| La continuïtat del titul de "Regne de Valencia" (I) | |
|
Per Agusti Galbis “Crear” vol dir “establir, fundar o introduir per primera volta”. Convindrem en que tot lo que existix, o ha segut creat, o es producte de l´evolucio. Nomes els falsaris darrere d´algun vergonyos interes, poden mantindre que es crea lo que ya existix. Continuar llegint |
|
| El "mossarap" i les caracteristiques del romanç valencià prelliterari (i III) | |
|
Per Agusti Galbis Per a acabar en l´analisis, per damunt damunt de les caracteristiques del “mossarap” valencià parlat per la poblacio autoctona valenciana (iberorromans cristians i islamisats), en relacio a les mentires que du la “Gran Enciclopèdia Catalana” (volum X, pp. 336-337), seguirém en la que fa 8. Continuar llegint |
|
| El "mossarap" i les caracteristiques del romanç valencià prelliterari (II) | |
|
Per Agusti Galbis Hui seguirém comentant les caracteristiques del romanç valencià prejaumi parlat per la poblacio autoctona valenciana (iberorromans cristians o islamisats), en relacio a les “lleis fonètiques del mossàrab oriental”, que s´han tret de la manega els catalanistes. Continuar llegint |
|
| El "mossarap" i les caracteristiques del romanç valencià prelliterari (I) | |
|
Per Agusti Galbis Previament a entrar en el fondo del tema, pot ser interessant situar el significat de la paraula “mossarap”, sent que ha acabat sent polisemica. Procedent de l´arap “musta‘rab”, que vol dir arabissat, es gasta tant per a nomenar als cristians que vixqueren “sots senyoria de moros”, com per a nomenar la llengua romanç parlada fonamentalment per la poblacio autoctona (cristiana o islamisada). Continuar llegint |
|
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (i VI) | |
|
Per Agusti Galbis I per a acabar, crec que es important dir, que en esta serie d´articuls, hem vist la llengua arrailada a la terra, la llengua que naix de la terra. Els catalanistes propaguen que els reconquistadors ho feren tot de nou i aixo no es mes que una enganyifa catalanera sense trellat. No es tan facil tirar de sa casa als propietaris. I els propietaris erem i som -de moment- els valencians. Continuar llegint |
|
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (V) | |
|
Per Agusti Galbis Si la part mes alta de la montanya es allargada i plana estem front a una “Mola”, denominació practicament inexistent en Catalunya. Tambe trobem “Penyons”, hui en dia en el estigma de “castellanisme” per no existir en català, a pesar de que Coromines diu que no deu ser-ho, “...car penyó és molt estés en la top val.” Continuar llegint |
|
| ¿Es catalana la toponimia valenciana? (IV) | |
|
Per Agusti Galbis Els toponims valencians que hem vist fins a este moment, corresponen a noms de fenomens topografics. I estos fenomens topografics, tenen uns noms particulars que els donen els habitants de cada poble. Anem a comprovar com els noms dels fenomens topografics valencians son valencians i no catalans. Ya tenien noms quan el rei en Jaume reconquistà Valencia, i els catalans que pogueren vindre, no varen tindre mes remei que respectar-los. Es hui, quan el catalanisme -que funciona a base de diners i poder- esta posant-los en perill, intentant impondre´n uns atres. Continuar llegint |
|
| << Anterior 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 Següent >> 137 registres trobats |